![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici ![]() | |||
Construcció | 9 febrer 1970 ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Campanar (Comarca de València) i València ![]() | |||
Lloc | Campanar ![]() | |||
| ||||
Bé immoble d'Etnologia | ||||
Identificador | 171 | |||
Bé immoble d'Etnologia | ||||
Activitat | ||||
Propietat de | Ajuntament de València ![]() | |||
L'Estació d'Autobusos de València o Estació Central d'Autobusos és el terminal central d'autobusos a la ciutat de València. Està situada al barri del Campanar (València), al districte homònim, entre el centre comercial Nuevo Centro i l'avinguda de Ramón Menéndez Pidal, molt a prop de l'antic Hospital de la Fe i sobremirant el Jardí del Túria.
El complexe compta amb parada de taxi, parada de l'Empresa Municipal de Transports de València (EMT) i amb l'estació de Túria a pocs metres caminant, connectant tots aquests mitjans la terminal amb la resta de la ciutat.[1]
Història
[modifica]Obra iniciada per l'alcalde Adolfo Rincón de Arellano, l'estació fou inaugurada el 9 de febrer de 1970 i, des de llavors, no ha tingut obres de reforma important.[2] Fou construïda per l'Ajuntament de València amb l'objectiu d'agrupar tot el trànsit d'autobusos interurbans disseminat en diferents terminals improvisades, d'ací el nom d'Estació Central.[3][4] Abans de la construcció de l'actual estació, hi hagueren diversos projectes entre els anys 20 i els anys 50, molts d'ells signats per l'arquitecte Javier Goerlich; alguns d'estos projectes es trobaven al passeig de l'Albereda o al carrer de Guillem de Castro.[5][6]
Arquitectura i distribució
[modifica]L'estació té una planta quadrada i una façana ampla i de baixa altura, destacant un arc de formigó d'una punta a l'altra. L'edifici es divideix en dues plantes. La superior conté les oficines d'atenció al públic i les taquilles de venda de bitllets, a més d'una cafeteria i unes consignes. L'inferior és un petit centre comercial que, malgrat tot, es troba en franc dessús. Amdues plantes donen accés a través d'escales a les andanes situades al darrere a l'aire lliure. Aquestes formen una "U" amb una illa en mig ocupada per un allargat edifici amb un estanc i unes sales d'espera. La zona dels vehicles s'accedeix des del carrer de Beltran Baguena, a l'oest, i els autobusos ixen pel carrer de Ricardo Micó, a l'est. Sobremiren l'estació un hotel d'estil gratacel i el Corte Inglés.
Empreses i destinacions
[modifica]- Autobuses Jiménez: Calamocha
- Auto-líneas Alsina: Ciudad Real - Toledo - Aranjuez - Ocaña - La Roda - Villamalea - Tomelloso - Mira - Quintanar de la Orden - Alcázar de San Juan - Cañete - Camporrobles - Conca directe, o per Almodóvar o per Valverde de los Arroyos
- La Requense de Autobuses: Puertollano - Albacete
- Bilman Bus: Logronyo - Vitòria - Bilbao - Santander / Tudela - Pamplona - Tolosa - Sant Sebastià - Irun
- Auto-Res: Madrid // Des de Madrid: Càceres - Lisboa - Mèrida - Badajoz - Ourense - Pontevedra - Salamanca - Vigo - Zamora
- Alsa/Enatcar: Almansa - Albacete - Jaén - Granada - Màlaga - Marbella - Algesires // Castelló de la Plana - Tarragona - Barcelona - Manresa… // Gandia - Dénia - Alacant - Albacete - Jaén - Còrdova - Sevilla // Alginet - Iecla - Caravaca // Cullera - Sueca - Sollana - Silla //... .
- Autocares Grupo Samar: Xèrica - Viver - Rubielos de Mora - Terol - Monreal del Campo - Molina de Aragón - Alcolea de Tajo - Guadalajara - Madrid
- Hife: Lleida (autopista), Castelló - Tortosa (general), Vinaròs (autopista)
- Autobuses Buñol: Torrent - Monserrat - Montroi - Real de Montroi - Llombai - Catadau - Alfarp - Dosaigües - Millars // Torís // Guadassuar - Alzira - Carcaixent // Tavernes de la Valldigna - Benifairó de la Valldigna - Simat de la Valldigna // Algemesí - Albalat dels Sorells - Benicull - Polinyà de Xúquer - Riola // Xest - Xiva - Bunyol - Alboraig - Macastre - Iàtova // Silla - Ford - Almussafes - Benifaió - Llombai - Benimodo
- La Concepción: La Costera - L'Olleria - Aielo de Malferit - Ontinyent - Bocairent - Banyeres de Mariola - Beneixama - la Canyada de Biar - Villena
- Autocares Herca: Montanejos - Sogorb - Sedaví - Montcada
- Travicoi: l'Alcúdia de Carlet - Massalavés - Alberic - Llosa de Ranes - Xàtiva - Albaida - Muro d'Alcoi - Cocentaina - Alcoi - Ibi
Línies europees:
Referències
[modifica]- ↑ Gozalbo, Marta. «Los cambios en las líneas de EMT aíslan la Estación de Autobuses de Valencia del centro de la ciudad» (en castellà). Valencia Plaza, 21-08-2016. [Consulta: 26 gener 2024].
- ↑
- ↑ https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/la-valencia-silenciada-estacion-central-de-autobuses
- ↑ https://valenciablancoynegro.blogspot.com/2015/02/la-estacion-de-las-torres-serranos.html
- ↑ https://catedrademetrioribes.com/difusion-publicaciones/coleccion-historia-del-transporte-y-ordenacion-territorial/793-estacion-de-autobuses-de-valencia
- ↑ https://valenciaplaza.com/arquitectura-patrimonio-valencia-comunitat-valenciana/el-patio-trasero-de-valencia-es-su-estacion-de-autobuses-de-goerlich-al-inframundo